http://www.slideshare.net/letouch/planos-de-cine-y-angulacin

A continuació us deixo uns Power Points amb aspectes que haureu de contemplar en el vostre autorretrat.

http://www.slideshare.net/letouch/1percepcionvisualyobservacion

http://www.slideshare.net/letouch/3efectosvisuales

Autorretrat

Potser alguns aneu perduts en aquest primer treball, sempre passa quan has de decidir coses, i quan se us dóna certa llibertat i heu de pensar per vosaltres mateixos.

Adjunto aquí alguns punts que cal tenir en compte:

1.- Què vull mostrar de mi als altres? Com vull que em vegin? Vull mostrar un sentiment, una situació actual que visc, vull denunciar quelcom o mostrar el meu descontent, vull mostrar una por o preocupació... potser un somni o una afició?

2.- Quin to utilitzaré per retratar-me? Serè irònic? Mostraré un testimoni i representaré a un col.lectiu (dones, joves, estudiants...)? Serè objectiu? Serè molt subjectiu... potser simbòlic...?

3.- Quan la gent vegi el meu autorretrat, què vull que sentin o que entenguin?

4.- Quin format faré servir? (gran, petit, mitjà...) i per què? Ajuda a reforçar el meu missatge?

5.- Quin material de suport i quines tècniques faré servir? (paper, llenç, un mur, foto, una caixa, una maleta, objectes trobats i modificats, objectes propis que parlen de mi...) Tècniques: oli, llapis, foto, vídeo, tècnica mixta...)
- I què té a veure aquesta tècnica amb mi? (exemple: faig servir ceres i dibuix amb taques de colors vius perquè tinc un caràcter explossiu i extrovertit)

6.- Plànol: exemple: primeríssim primer plànol (una part del meu cos o de la meva cara), primer plànol de la cara, aparec de mig cos, surto de cos sencer al meu autorretrat.

7.- Escenari i objectes que m'envolten: una habitació, un bosc, una escola...

8.- Colors: vius, suaus, primaris, blanc i negre... i quina sensació produeixen els colors triats en relació a com et vols mostrar (tristesa, solitud, vitalitat...)

Aquí teniu un vídeo breu en el que una artista reflexiona sobre la seva obra. Crec que us pot servir d'ajuda a l'hora de plantejar el vostre treball d'autorretrat.

http://youtu.be/NZkbx7sbM_E

Autorretrat: jo sóc altre(s)

    La primera feina que us proposo, per tal de calentar motors en aquest nou curs, és que feu un autorretrat. A primera vista, sembla fàcil, però potser encara no us heu adonat de que un mateix pot representar-se de moltes maneres. Deixo aquí alguns exemples d' autorretrats i algunes reflexions i escrits al respecte. Espero que us puguin ser útils.

Nº 10. Autoretrat d'un home que no té temps que perdre en 

una altra cosa que no sigui la seva obsessió per l'art contemporani.

L'autor està assegut en la tassa del vàter del seu estret bany. Les parets del mateix estan repletes d'imatges. Això sembla un santuari d'idees i de la història de l'art contemporani. L'autor confessa llegir allí “les revistes d'art del seu arxiu per aprofitar la profunda concentració d'aquest moment solitari.” Un moment perfecte per memoritzar els noms d'artistes, museus i galeries, i para... patir hemorroides com et demoris a l'excés.

Nº12. L'escultor enfadat, autoretrat en el qual visito el meu taller anterior 

i haig d'enfrontar-me als vestigis de la meva vida passada com a escultor.

En aquest enorme llenç l'artista apareix en el seu antic taller envoltat d'escultures de marbre o guix, amb cara de pocs amics. L'autor reflexiona sobre si alguna vegada reprendrà aquesta activitat, fins i tot, reflexiona sobre el no-res menyspreable possibilitat que l'obra escultòrica que fes anys enrere no estigui tan malament després de tot.

Nº3. Autoretrat com a heroi del tennis.

L'artista explica el perquè de la seva renúncia a la possibilitat d'haver-se convertit en un tennista d'elit. Segons ell, aptituds mai li havien faltat, i acaba realitzant una reflexió escruixidora, gairebé filosòfica: “perquè estava massa ocupat imaginant el que podria ser para realment convertir-me en algú més que en un home que ha transformat les seves fantasies en el que ell mateix és real i professionalment.” En el llenç, d'una galeria de Gant, l'artista conegut com *Rinus Van de *Velde realitza una gran estirada en planxa, raqueta en mà, per arribar a la bola -que no veiem-, sobrevolant el matalàs del seu llit, desfeta, i assegurant-se una caiguda sobre sòl confortable.

Les persones creatives tenen una necessitat innata d'expressar-se, és el cas d'Ingrid Endel .No obstant això després de diverses lesions de genoll, la seva carrera de ball va arribar a un punt mort després de dotze anys. És quan va utilitzar la fotografia per expressar les seves emocions i ha trobat una manera d'utilitzar el seu ball per crear impressionants autoretrats. La seva lluita per trobar l'alegria de nou després que s'eliminessin els seus somnis de ball és expressada en aquestes fotos.

  

Dulce María Jurado té un treball titulat: "Endevina qui". Amb la base d'un joc de reconeixement del rostre, es presenta a si mateixa amb 24 fotografies petites sobre un tauler col·locat en una taula adoptant estratègies de camuflatge, fragmentació, desdoblament, i multiplicitat d'identitats.

Graffiter. Autorretrat

Francies Bacon

   En la introducció del llibre 500 Autoretrats (Ed. *Phaidon, Londres 2004), Julian *Bell escriu: “Tinc una cara, però la meva cara no sóc jo. Després d'ella hi ha una ment que tu no veus però que t'observa. Aquesta cara, que tu veus però jo no, és un mitjà del que disposo per expressar una mica del que sóc. O almenys això sembla fins que em torno cap al mirall. Llavors pot semblar que la meva cara em pertany, que s'enfronta a mi com una aparença a la qual estic lligat”. 

Maria Jimena Almarza

Frida Kahlo

Sophie Calle. Fotografia

Leonora Carrington. "Autorretrat". Oli sobre llenç.

Presentació personal i algunes obres meves...

Il.lustració del llibre "El nas" de N. Gogol. Aquarel.la

Abans de començar a parlar d'art, m'agradaria presentar-me.

Tot i que porto ja deu anys exercint com a professora de Llengua castellana i Literatura, jo vaig estudiar la carrera de Belles Arts. Des que tinc ús de raó la meva afició era pintar. Recordo que la meva avia em repetia als quatre o cinc anys: "Tu què vols ser de gran?" I jo sempre contestava el mateix: "Pintora". I no vaig parar fins que ho vaig aconseguir.

Deixo aquí algunes de les meves obres de joventut, per tal de què us feu una idea del meu estil personal i de les tècniques que he treballat.

Bodegó a carbonet que vaig fer quan tenia 13 anys.

.

Aquest és el meu primer retrat a l'oli. El vaig pintar quan tenia 15 anys. 

No em va agradar el color de la pell de la cara i el vaig deixar inacabat.

Un bodegó a l'oli que vaig fer el meu primer any de carrera.

"Ma" dibuix a llapis. Fet el meu segon any de carrera.

Un altre quadre a l'oli del meu segon any de carrera.

carta als meus alumnes

   Benvolguts alumn@s,

   He creat aquesta pàgina per a vosaltes, perquè llegiu algunes entrades sobre art i per tal que també hi col.laboreu. Durant aquest curs m'agradaria compartir amb vosaltres en aquest espai algunes inquietuds creatives. Descobrirem les tècniques més tradicionals, però també l'art més actual, aquell que molts de vosaltres desconeixeu encara, però que està ben a prop de la vida i de les problemàtiques quotidianes.

  He decidit batejar aquest bloc amb el nom de "Creativitats", m'agradava aquest plural, de creativitats n'hi ha moltes, dins i fora dels museus. No és certa aquella idea de que hi ha artistes bons i artistes dolents. Tothom val i és creatiu, ja ho veureu. Només us demano interès i implicació per tal de saber trobar el vostre millor estil personal. Espero que gaudiu de l'assignatura i que trobeu les eines necessàries per tal d'expressar millor això que us produeixi neguit o plaer inexplicable. Bon inici de curs a tots.

  La vostra professora de VIP,

               Júlia Peralta